A la recerca del consens

Discurs de presentació

Joe Holles de Peyer

L’Associació Tramuntana XXI és una associació no lucrativa que neix d’unes inquietuds compartides davant els perills de pèrdua i degradació dels valors de la Serra, l’augment de la pressió humana, l’increment dels usos de tota mena, la insuficiència de les polítiques de protecció, ordenació i control, i les enormes dificultats per desenvolupar activitats econòmiques a la Serra que facin compatible la preservació del patrimoni amb una rendibilitat suficient.

Tramuntana XXI és el reflex d’una creixent preocupació per la situació de la Serra i una resposta civil a les seves necessitats.

Fa un any i mig, 180 habitants i amants de la Serra de Tramuntana de totes les ideologies, edats i professions varen difondre un manifest a favor de la preservació de la Serra sota el nom “Salvar la Tramuntana”. Ara mateix, aquest moviment compta amb una comunitat de més de 20000 persones a Facebook que cada dia aporten informació i opinions, i debaten sobre temes relacionats amb el present i el futur de la Serra. Moltes d’aquestes persones no tenen res en comú, més enllà de l’estimació per la Serra de Tramuntana i la preocupació pels problemes que l’afecten. Fa pocs dies es va presentar un manifest amb el nom “Sense límits no hi ha futur”, que a hores d’ara té més 4000 firmants i que denuncia la creixent massificació i l’excés de construcció que, en paraules seves, està devorant les Balears dia a dia. La Serra de Tramuntana no és aliena a aquesta preocupant tendència; ben al contrari, n’és una àrea directament afectada.

És innegable que ens trobam en un moment històric d’enormes reptes i perills, a nivell global i a nivell local. Mai els nostres actes havien sigut tan determinants per al futur del nostre planeta; mai com ara allò que passa a un racó del món repercuteix sobre tants d’indrets llunyans; mai s’havia disposat de tan abundant informació –i tan difícil de destriar- sobre tot allò que s’esdevé arreu; mai com ara s’havia desplaçat tanta de gent, per necessitat -fins i tot de salvar la vida i la dels seus- però també per curiositat o per esbarjo; mai els canvis s’havien produït tan ràpidament, però tampoc mai havíem tingut les eines que tenim avui per comunicar-nos, dialogar i consensuar les nostres accions. Potser nosaltres aquí, a Mallorca, no ens havíem trobat mai, tampoc, amb la necessitat tant i tan urgent d’actuar de manera decidida si volem preservar la riquesa i els valors de la nostra illa, representats de forma espectacular a la natura, la cultura i el paisatge de la Serra de Tramuntana.

Existeix una enorme diversitat d’interessos relacionats amb la Serra i el seu ús: excursionistes, educadors, investigadors i naturalistes, esportistes, propietaris, empresaris, residents, visitants, etc…Molts d’aquests interessos són legítims, però hem de ser conscients que no tot allò que desitjam és convenient. No tot és possible sempre a la Tramuntana. S’han d’harmonitzar els interessos i, al mateix temps, tots s’han de sotmetre al principi general i superior de la conservació del patrimoni i dels usos tradicionals de qualitat.

Hem de treballar per posar fi a la fragmentació i l’oposició entre col·lectius i interessos. Hem de crear entre tots un projecte comú que vertebri la Serra de Tramuntana i ens ajudi a superar aquesta mena de particularisme, com diria Ortega i Gasset, on cada grup es centra només en els seus interessos, i on cada part desconfia de les altres i va “a lo seu” amb la seva pròpia agenda, reduint la complexitat al seu propi punt de vista. Per això fa falta definir entre tots quin futur volem i crear així el projecte comú de Serra. Hem de ser capaços de generar confiança recíproca entre propietaris, excursionistes, pagesos, empresaris, polítics, etc.

Però un projecte comú no es pot crear des de dalt ni des de fora, un projecte comú es crea a través del diàleg lliure i constructiu entre totes les parts. Som tots els usuaris i habitants de la Serra de Tramuntana que hem de decidir com volem gestionar aquesta. La Serra s’ha d’entendre com una realitat viva i polièdrica que ha de ser valorada per la gent que hi viu i la defineix i que ha de donar oportunitats per guanyar-s’hi la vida i gaudir de l’entorn.

I això s’ha de traduir en accions concretes, no simplement en bones intencions. Nosaltres cercamsolucionar problemes reals, específics i concrets de la Tramuntana. Problemes de tots tipus, des de l’abandonament agrícola al conflicte usuaris-propietaris o la massificació i banalització d’indrets valuosos.

Volem identificar problemes a partir de les preocupacions i necessitats de totes les persones afectades i interessades, però especialment a partir dels mateixos habitants i ajuntaments de la Serra. Volem que aquestes preocupacions es tenguin en compte i volem facilitar la seva difusió i consideració en els àmbits d’estudi, de planificació i de gestió.

Volem seure amb els actors principals, a la mateixa taula, i volem debatre aquests problemes d’una manera pràctica i constructiva, sense prejudicis de cap mena.

Tramuntana XXI neix públicament avui, dia 23 de setembre de 2016, per col·laborar amb tot el qui vulgui i per ser l’interlocutor de tothom, però no volem substituir a ningú, només volem aportar el nostre granet d’arena a què la Serra de Tramuntana sigui un espai d’harmonia, diàleg i consens, un espai sostenible en què s’hi pugui viure.

Per començar a caminar, durant el present curs 2016-2017, tenim planificada una agenda de trobades de debat, que esperem, amb la vostra col·laboració, siguin molt més que una successió de debats i puguin convertir-se en la llavor d’una nova Tramuntana, accessible i respectada. En principi, el tercer cap de setmana de cada mes tendrem una reunió a un poble diferent on experts i interessats abordaran els principals problemes de la Serra en un ambient d’intercanvi constructiu que ajudi a tendir ponts, llimar diferències i construir entre tots aquest projecte comú.

Així, aquest “tour” de comunicació ens durà per diversos pobles de la Tramuntana. Començarem a Pollença dia 15 d’Octubre amb una trobada titulada “De la utopia ecologista a la gestió municipal” i acabarem per maig, a Deià, analitzant la qüestió de si pot la bellesa dur a la mort d’èxit. També passarem durant aquests mesos per Valldemossa per analitzar la problemàtica de la gestió de camins públics o per Esporles per estudiar les dinàmiques socials dels nuclis propers a Palma, amb l’eterna dicotomia de pobles dormitori o ciutats-taller. Això per mencionar només alguns exemples. Abans de final de curs, preveim també realitzar un congrés on tenir l’oportunitat d’aportar informació, facilitar la comunicació i el debat, i formular propostes.

Recordem que som tots privilegiats per viure a Mallorca, per la nostra història i pel nostre present. Som un referent mundial, amb les conseqüències bones i dolentes que això comporta. Volem demostrar que podem fer les coses bé i ser un exemple de bones pràctiques; anam a aprofitar la nostra popularitat per protegir el que estimam i conservar el que som. El turisme, que ningú s’enganyi, pot ser molt bo i, si ho feim bé, pot ser la base que sustenti econòmicament la conservació de molts d’aquests valors que ens fan únics.

Així doncs, si voleu compartir aquest projecte amb nosaltres, si voleu ser protagonistes, si voleu participar activament, venir a les juntes i opinar, assistir a les trobades, participar en els esdeveniments, si voleu, en definitiva, aportar vosaltres també un petit esforç, per favor, feis-vos socis. La capacitat d’acció que tenguem dependrà del suport que aconseguim. Sense la vostra participació aquest projecte no serà possible. El projecte vos necessita, la Serra vos necessita.

És indubtable que en els últims anys la Serra de Tramuntana s’ha convertit en un dels vaixells almirall de la nostra indústria turística i un reclam ideal per seguir ampliant l’oferta, la temporada i l’afluència a l’illa de Mallorca. Cada primavera es roda un nou anunci estrella en les seves arxiconegudes cales i carreteres. Cada estiu arriben més visitants a la recerca de bellesa, autenticitat i exotisme. I cada any semblam una mica més orgullosos de sentir-nos al centre del món.

Però mentrestant, la Tramuntana es mor.

La Serra de Tramuntana existeix tal com la coneixem gràcies a l’agricultura que durant l’últim mil·lenni s’ha desenvolupat en ella i aquesta agricultura està avui a punt d’extingir-se perquè ja no és rendible econòmicament. Pel seu estat d’abandó, més de la meitat dels olivars centenaris de la Serra podrien desaparèixer en menys de tres dècades si no s’actua amb eficàcia i decisió i no els fulmina abans la temuda Xylella Fastidiosa. En una o dues generacions, si no es prenen mesures contundents, probablement no quedaran pagesos amb coneixement per empeltar, podar i collir aquest tresor del qual tan orgullosos estem. I de la mateixa manera que no queden avui garriguers que vetllin per la salut de les nostres garrigues, aviat tampoc quedaran margers, que cuidin el nostre patrimoni de pedra en sec. I així, en ple segle 21, sota l’empara mediàtica d’organismes internacionals com la UNESCO, i amb milers de milions d’euros entrant i sortint de la nostra economia cada estiu, haurem perdut més de mil anys d’història i tradició. La mateixa que ens va donar a menjar en el passat a través de l’agricultura i ens dóna a menjar avui a través del turisme.

Si la Serra de Tramuntana ja no és lucrativa avui per la seva producció agrícola, sí que ho és com a reclam per al turisme, i a mesura que l’abandó agrícola es fa irreversible, la massificació turística ocupa el seu lloc consumint i esgotant a poc a poc el seu llegat. I la tendència va a pitjor. Amb l’última onada de “turisme viral”, hem obert de bat a bat les portes posteriors de totes les nostres vides, ara que les ubicacions i les intimitats es comparteixen amb coordenades GPS i milions de likes, cap racó del nostre món s’escapa a l’eufòria consumista. Després d’un altre any rècord per al turisme mallorquí, el fenomen de la massificació és el tema de conversa des dels bars fins al parlament. Amb embussos diaris en les carreteres de mitja Serra de primavera a tardor i cues serpentejants a cada cala, cada bar i cada mirador de moda, hem arribat a un punt de saturació que està enfonsant la qualitat de l’experiència dels visitants i la qualitat de vida dels residents. La despesa mitjana del turista a Mallorca baixa cada any. És evident que hem apostat per la quantitat per sobre de la qualitat. Si en els primers estius de crisi després de l’esclat de la bombolla immobiliària en 2008 molts mallorquins van plantejar la necessitat de renovar i millorar la nostra oferta turística per la qualitat de la competència en altres destinacions del Mediterrani, ràpidament aquestes idees van quedar enterrades i oblidades amb l’esclat de la primavera àrab i la desestabilització de tres quartes parts del litoral mediterrani. Si amb la creixent amenaça terrorista són pocs els que s’arrisquen ja a viatjar a Tunísia, el Marroc o Turquia, Mallorca ha decidit alçar-se orgullosament com a referent low cost del turisme del vell continent. En lloc de competir amb els Alps o els Pirineus, els Becs d’Europa, Baviera o Escòcia hem decidit vendre la Tramuntana com una extensió muntanyenca del model de sol i platja. Hem decidit convertir-nos en el jardí d’un “tot inclòs” que no valora el que som.

A Mallorca vivim del turisme i fa més de cent anys que som pioners mundials en aquesta indústria. No bastarien tots els bytes d’aquesta web per enumerar les coses bones que ha fet el turisme per Mallorca, i per això precisament no podem permetre’ns errors de càlcul que antagonitzin encara més a aquesta indústria posant a la societat contra ella i a ella contra la societat.

No podem seguir fent tan mal negoci amb la Serra de Tramuntana. Ens estem venent massa barat mentre hipotecam el nostre futur i si no aconseguim revertir la tendència, més ràpid que tard, esclatarà la nostra particular bombolla turística acabant per sempre amb la famosa gallina dels ous d’or. Pretendre un creixement il·limitat amb recursos limitats és tan absurd com pensar que un turista amb poder adquisitiu i interès en la cultura seguirà vinguent a una illa que aviat no recordarà ni la seva pròpia identitat.

És hora de prendre una actitud proactiva i posar a la indústria del turisme al servei de la societat i de l’entorn. El turisme hauria de ser l’eina que ens ajudi a rescatar el medi ambient i restaurar el teixit social, reactivant l’ocupació local de qualitat i fent que la Serra sigui de nou un lloc habitable per a tots. Però per a això hem de lluitar per atreure el tipus de turista que valora el millor de la nostra cultura i deixar de competir pel més baix de l’espectre. Necessitam turistes respectuosos, interessats a consumir productes de “km zero”, a gaudir de la nostra naturalesa de forma ordenada i disposats a pagar un preu just per fer-ho. Si els nostres visitants cerquen consumir autenticitat, donem-los experiències reals que serveixin per recuperar l’agricultura i l’entorn. Si vénen a gaudir d’un paisatge que ja no és rendible en termes agrícoles, però depèn de l’agricultura per al seu manteniment, caldrà ser creatius per trobar fórmules perquè una part dels diners que mou la indústria arribi realment a la terra que li dóna sustent. No parlem de turisme de qualitat si així no aconseguim posar-nos d’acord, però lluitem per atreure el turista que ens ajudi a ser com volem ser. Convertim-nos en els amos del nostre futur. Desenvolupem entre tots un model de turisme cultural responsable, el més sostenible possible. Si no ho feim, gairebé amb total seguretat, el turisme mateix acabarà per esgotar-nos i abandonar-nos quan ja no ens quedin bellesa, autenticitat ni exotisme que oferir.

Fa massa temps que sofrim en silenci veient com es fa malbé el millor de la nostra cultura. Miquel dels Sants Oliver es demanava fa més d’un segle “Per què ens plegam tan dòcilment a les circumstàncies? Per què ens conformam amb tot l’actual i ho trobam tolerable, i fins i tot bo, i oposem l’escepticisme més gran a tota innovació i només l’acceptam quan l’èxit es burla de la nostra derrota?”. Avui igual que llavors ens enfrontam a grans reptes i “únicament amb una gran fe i entusiasme és possible dur a terme les millores que els temps i les necessitats reclamen.” Oliver, en la seva lluita per modernitzar Mallorca i obrir-la al món, condemnava la peresa i l’egoisme que disfressats de seny i sensatesa bloquejaven el progrés. Avui les paraules del literat completen el seu cicle vital tancant el cercle i recobrant actualitat en el clàssic esdevenir pendular on en essència res canvia, perquè de nou sembla que “Tots som assenyats, perquè ningú fa res. Tots som sensats, perquè tots dormim el mateix somni. I a la veritat: això és ja insuportable. Es fa necessària com el pa nostre de cada, una irrupció d’insensats, de dements, d’oxigenats”; gent que sigui capaç de repensar el nostre model abans que morim d’èxit. I per això, com ell antany, avui “Jo em declar resoltament insensat”[3].

[1] Laurens, Jean Joseph Bonaventure. Recuerdos de un viaje artístico a la isla de Mallorca. Palma: José J. Olañeta Editor, 2006. 96

[2] Mimmi, Franco. Mallorca la isla de los escritores. Milán: Lampi di stampa, 2015. 18

[3] Oliver, Miquel dels Sants. Cosecha periodística (Artículos varios). Palma: Amengual y Muntaner, 1891. 107-108