La visió d’un excursionista amb pedigree

La visió d’un excursionista amb pedigree

Joan Carles Palos i Nadal

Ara fa cinc anys de la declaració de la Serra de Tramuntana com a Patrimoni Mundial de la Unesco i moltes qüestions relatives al seu ús, conservació i difusió continuen sense resoldre’s. Però l’illa de Mallorca té altres muntanyes i altres espais naturals d’interès excursionístic més enllà de la serralada que s’estén des d’Andratx fins a Pollença. I tot plegat necessita d’una mateixa reflexió i solució als molts de problemes i qüestions que hi han anat sorgint al seu voltant.

Cada dia som més els qui transitam per la muntanya i cada dia són més els excursionistes que exigeixen els seus drets sense aturar-se a pensar en les seves obligacions. La falta de civisme d’una minoria ha generat un rebuig general per part dels propietaris; fins i tot s’arriba a tancar el pas on existeixen drets legítims sense que l’administració sigui prou àgil per defensar aquests drets, ni per evitar els abusos que motiven aquesta actitud hostil cap als vianants.

Tot i les moltes passes donades cap a la conscienciació i la reivindicació, la Federació Balear de Muntanya i els clubs degans de Mallorca encara tenen molta feina a fer per harmonitzar la presència dels excursionistes i la necessària conservació/protecció dels espais naturals, públics o privats; hauria de ser obligatori estar federat per poder tenir un control més rigorós sobre el nombre de practicants; al mateix temps, el turisme de muntanya ha esdevingut un producte estratègic per a la desestacionalització i això ha incrementat de manera notable el nombre d’usuaris que es passeja per la Serra i pels espais naturals de l’illa; i encara ara és insuficient la senyalització, la vigilància, la informació i promoció dels camins públics, que haurien de descarregar les propietats privades dels fluxos més importants i molests.

Tots tenim dret a gaudir de la Serra de Tramuntana i de tots els espais naturals de Mallorca; però hem de ser conscients també que tots tenim l’obligació a tenir-ne cura d’ells, siguin públics o privats. Com deia el meu pare, a la muntanya hi hem d’anar amb molt d’amor, respecte i seny. Però no basten només bones intencions, hi calen accions decidides per posar-hi ordre.

No tot és prohibir anar a la muntanya o barrar les propietats privades pels quatre costats, fa falta molta pedagogia i comprensió. Tots tenim les nostres raons en cadascuna de les nostres reclamacions, però mai no hem estat capaços d’entendre i posar-nos en la pell de l’altre. La comprensió mútua és molt necessària per progressar. La solució passa per una pedagogia global i per un exercici de memòria històrica de la llarga ruta de l’excursionisme a Mallorca. Sabem que moltes de les rutes que ara seguim en la nostra pràctica de l’esport de muntanya són els mateixos camins que seguien els nostres avantpassats per anar a fer feina. Molts d’aquests espais duen imprès el segell de la lluita per la supervivència i la conquesta dels espais naturals més verges i salvatges. Hem de recordar que la Serra de Tramuntana és Patrimoni Mundial precisament per l’acció de l’home.

Conservar, protegir, educar, conscienciar, posar en valor l’entorn natural i cultural de la Serra i dels espais naturals, aprendre a conviure, compartir. La muntanya, com la vida és una experiència compartida. I perquè tots tenim els mateixos drets de gaudir-ne d’ella, tots tenim les mateixes obligacions de tenir-ne cura.

El debat sobre la Serra i la presència dels excursionistes no és d’ara, fa molt de temps que està en marxa. La problemàtica generada pel tancament de camins públics i la reivindicació d’un ús organitzat dels espais naturals encara ara cerca una solució definitiva per part de la societat. Esperem que la celebració del cinquè aniversari de la declaració de la Serra de Tramuntana com a Patrimoni Mundial de la Unesco ens ajudi a posar una miqueta d’ordre i seny, i benvinguda sigui la iniciativa de Tramuntana XXI a contribuir a crear aquest espai de trobada, de debat i de consens.