Palma, filla predilecta de la Tramuntana
Jaume Garau
Les relacions entre la Ciutat de Palma i la Serra de tramuntana han estat molt importants des de fa molt temps. Ja els musulmans varen organitzar l’estructura urbana de Ciutat en base a dues estructures aqüíferes provinents de la Tramuntana: Sa Riera i la Font de la Vila.
La primera – com tothom sap- és un torrent que provinent de Puigpunyent arriba a la badia de Palma i va servir als islàmics per establir part de la seva murada. La Font de la Vila va ser la principal font que, perfectament canalitzada, va determinar la trama dels carrers de Palma. Abastia d’aigua la Medina Mayurka i els seus principals carrers s’establiren en funció de la caiguda natural de l’aigua. Sense aquests dos fenòmens sorgits de la Tramuntana Palma no seria com ara la coneixem.
La relació profunda i moltes vegades inconscient entre la Tramuntana i Palma ha anat teixint un seguit de relacions íntimes que van des del món de la filosofia i la religió, al món de l’art i l’economia. Aquestes relacions íntimes han estat cultivades per molts de personatges i institucions de la nostra història. Anem a veure algunes d’aquestes relacions, com a mostra del que podria ser una futura exposició, encara per investigar i detallar.
Jaume I i Ramon Llull estableixen un vincle entre Miramar de Valldemossa i Sant Francesc de Ciutat, amb la creació del Monestir de Miramar, que volia ser una escola d’una filosofia de l’austeritat i el contacte amb la natura, així com de l’obertura dels mallorquins a la resta del món i de les cultures.
El Monestir de Lluc, el bosc sagrat de Mallorca i peça fonamental de la cultura Mallorquina , ha anat sempre vinculada a l’història de la Seu de Palma. El Bisbe Campins va reforçar mitjançant obres importants a les dues esglésies, l’aliança LLUC/SEU que venia de lluny. Les corals infantils de cada una- blauets i vermells- creades fa més de cinc segles, varen actuar junts per primera vegada fa uns anys.
Llorenç Villalonga té dues obres-Bearn i Mort de Dama– que són l’expressió sentimental del vincle entre el món de Ciutat i el de Tramuntana, mons desapareguts que encara són un referent cultural per a molts mallorquins.
Antoni Gelabert, un dels pintors més admirats de la nostra Ciutat combina com ningú una nova visió pictòrica de Tramuntana i de Ciutat que va ser un exemple del camí cap a la modernització cultural de Mallorca.
Joan Alcover dedicà el poema “La Serra” en aquelles freqüents visites que el poeta ciutadà feia a la possessió de Sant Martí a Capdellà. D’aquest poema i de l’estimació que tenien als mallorquins a Joan Alcover , va sorgir- per iniciativa de l’Ajuntament de Palma , l’escultura que en forma de font avui es pot veure a la plaça de la Reina.
L’Arxiduc és segurament el divulgador més important del segle XIX dels valors turístics culturals de Ciutat i de Tramuntana, i Miquel dels Sants Oliver, un home de Campanet i de Ciutat, va ser el que primer va parlar del Turisme com una nova indústria per a Mallorca.
Miguel Vallès, Marquès de Solleric, era propietari de l’actual Casal Solleric i de la Possessió de Solleric a Alaró, és l’expressió d’una relació econòmica molt important entre la Serra i Ciutat. És una mostra de les intenses relacions econòmiques que hi havia entre les grans finques de producció d’oli de la Tramuntana i les cases grans de Palma. Solleric a principis del segle XX produïa 120.000 tones d’oli.
Jeroni Estades i Pedro Garau, un home de Sóller i un altre de Ciutat, varen ser capaços de dissenyar i construir el tren de Sóller, una de les obres més importants de l’història de Mallorca i un dels principals atractius turístics de Tramuntana, amb més d’un milió d’usuaris anuals. Tardaren cinc anys a construir-lo, pràcticament el mateix temps que el túnel de Sóller.
Antoni Despuig – el cardenal Despuig- va ser l’impulsor de la modernització de Mallorca a través de la Societat Econòmica Mallorquina d’Amics del País. Combinava la seva intensa vida cultural entre la seva casa del carrer de Montenegro i les estades a la seva finca de Raixa, des d’on contemplava la badia de Palma.
Jaume Nadal, pintor, va crear un conjunt d’obres que expressaven l’economia de subsistència, com per exemple en el seu quadre “Els Nevaters” on es representa la producció de gel a la Tramuntana al segle XVIII. Segons Gaspar Valero, Can Joan de s’Aigo utilitzava fins no fa molt, el gel de neu de Sa Tramuntana per fer el seu famós gelat.
Finalment Palma XXI i Tramuntana XXI són entitats que han nascut al mateix temps, filles de l’estimació i la preocupació per la terra, una aliança ciutadana per a la defensa de la serra i la ciutat, així com de la bona relació entre les dues.