La meva estima per la Serra la hi dec a uns padrins excepcionals: un pagès i marger, a Fornalutx; un altre pescador, al Port. Vaig créixer entre marjades i olivars, dins la muntanya, i entre xarxes i històries de mariners, prop de la mar. Això m’ha marcat per sempre. 

Fins als sis anys vaig viure a la muntanya, a la finca Sa Cabana, avall del Puig Major, no vaig davallar a Sóller fins que vaig haver de començar primària. Va ser un trauma! No sabia xerrar castellà, no estava avesat a estar amb altres infants, no em movia al meu hàbitat natural. 

L’amor i el respecte per aquesta terra ha estat molt present a la meva vida i ho duc al que faig cada dia. Sóc president de les cooperatives Sant Bartomeu de Sóller i Camp Mallorquí: així consider que puc retornar alguna cosa de tot el que m’ha donat l’agricultura i el camp. 

Crec que existeix una manca de valoració de l’ofici de pagès: la gent no valora l’esforç. A la Serra aquest esforç és més gran: és un territori que no es pot mecanitzar i, per tant, fer retre. O perdem, o venem més car, o abandonam. Des dels anys cinquanta predomina l’abandonament.

La Cooperativa de Sóller va ser una peça clau al segle XX per recuperar la vida agrícola de la Vall, i ho continua sent. Tenim la capacitat industrial de transformació de la matèria primera, per fer confitures i oli, i envasar olives. També distribuïm i defensam el preu just pel pagès. La Cooperativa no és un fi, és un mitjà, perquè el pagès visqui dignament. 

Estim la Serra perquè m’agrada el seu paisatge, la seva gent, l’olor de la terra, l’esforç que s’ha fet per millorar l’entorn. La presència humana ha millorat el paisatge de la Serra, quan normalment ens el carregam! És un ecosistema al·lucinant, els hi devem als nostres avantpassats.